Per una República Socialista Catalana i per una Confederació de Repúbliques Socialistes Ibèriques.
És evident que el poble de Catalunya ha de poder exercir lliurament el dret a la seva autodeterminació si així ho creu convenient. Seria un greu menyspreu que el govern de l’estat vetés la consulta del dia nou de novembre basant-se en motius legals o jurídics. És clar que més enllà d’aquests motius hi ha una clara manca de voluntat política per permetre una consulta clarament democràtica.
Al mateix temps, també sembla clar que ni la consulta ni l’exercici d’aquest dret seran efectius sota un acord dins de l’actual marc capitalista espanyol sorgit de la constitució del 78. Ni PP, ni PSOE, ni CIU estan, ni han estat, ni estaran pel trencament d’aquest marc i per permetre la consulta. La posició de CIU és especialment cínica al respecte, demostrant cada cop més clarament que no té cap intenció de posar-se al costat del poble per respectar la seva voluntat democràtica.
Tingui o no lloc la consulta del dia 9, la qüestió de quin tipus de Catalunya volen els catalans i catalanes és prioritària. Una Catalunya liderada per CIU i ERC no serà molt diferent d’una liderada per PP i PSOE i, davant l’actual Europa del capital no aconseguiria un millor tracte per part dels voltors de la UE.
En temes econòmics i socials, l’estratègia de CIU és la mateixa que la del PP. Per la seva banda, ERC sembla oferir un projecte més social per a una Catalunya independent, però no hi ha res en el seu discurs ni en el seu programa que mostri que faria més per la classe treballadora que qualsevol altre govern capitalista.
L’única força capaç de forçar la situació i obligar a que la consulta es porti a terme és la de la classe treballadora reclamant els seus drets mitjançant una mobilització contínua i organitzada. Per a això, només podem confiar en les nostres pròpies forces i en els nostres propis mètodes de classe, i no deixar que les organitzacions burgeses portin el lideratge de les demandes pels nostres drets democràtics. La burgesia i les seves organitzacions només lluitaran per aquets drets quan coincideixin amb els seus interessos. I és més que evident que els interessos de la burgesia catalana no coincideixen en absolut amb els del poble treballador català.
Malgrat la gran força que pot arribar a desenvolupar, la lluita de la classe treballadora està condemnada al fracàs si no compta amb la solidaritat dels seus iguals a la resta de l’estat. És totalment necessari crear vincles d’unitat amb la classe treballadora que es troba en lluita a la resta de l’Estat Espanyol, patint l’impacte de l’austeritat imposada pel PP i els interessos dels quals coincideixen plenament amb els interessos dels treballadors catalans.
En tot l’estat la classe treballadora està traient conclusions cada cop més radicals respecte la natura de la crisi capitalista. El creixement de IU, CUP i Podemos, així com l’embrió en desenvolupament del “Guanyem” són una clara mostra d’això. No podem deixar anar aquesta oportunitat de lluitar per una Catalunya genuïnament socialista.
Per això, és necessari un programa que advoqui pel no pagament del deute i la fi de les mesures d’austeritat, per una inversió massiva en serveis públics que cobreixin les necessitats primordials i per la nacionalització de la banca i els sectors estratègics de l’economia sota control i gestió democràtica dels treballadors.
És aquest programa el que ha de servir per a una vinculació voluntària amb la resta de l‘Estat Espanyol en una confederació socialista. Això serviria per començar la lluita, juntament amb altres estats com Grècia i Portugal per una alternativa socialista a Europa en benefici de la majoria i no per a una elit capitalista. Aquest és el millor camí per a exercir el veritable dret d’autodeterminació i evitar la divisió dels treballadors.
- Per la unitat de totes les lluites. Per un front únic de l’esquerra amb un veritable programa socialista.
- Per una Confederació Socialista (lliure i voluntària) dels pobles ibèrics.
- Per una Europa socialista.
Diada 2014: Sólo la lucha de la clase trabajadora puede garantizar el derecho a decidir
Por un República Socialista Catalana y por una Confederación de Repúblicas Socialistas Ibéricas
Es evidente que el pueblo de Catalunya debe poder ejercer libremente su derecho a la autodeterminación si así lo desea. Sería un desprecio que el gobierno del Estado vetase la consulta del 9 de noviembre basándose en motivos legales o jurídicos. Es claro que más allá de esos motivos hay una clara falta de voluntad política para permitir una consulta claramente democrática.
Por tanto, también parece claro que ni dicha consulta ni dicho derecho van a ser efectivos bajo un acuerdo dentro del actual marco capitalista español surgido de la constitución del 78. Ni PP, ni PSOE, ni CIU están, ni han estado, ni estarán por la labor de romper dicho régimen y permitir la consulta. Es especialmente cínica la posición de CIU, que demuestra con mayor claridad que no tiene intención de ponerse del lado del pueblo para respetar su voluntad democrática.
Tenga o no lugar la consulta del día 9, la cuestión de qué tipo de Catalunya quieren los catalanes debe ser prioritaria. Una Catalunya liderada por CIU y ERC no es muy diferente de una liderada por PP y PSOE y ante la actual Europa del capital no conseguiría un mejor trato por parte de los buitres de la UE.
En temas económicos y sociales, la estrategia de CIU es la misma que la del PP.
Por su parte, ERC parece ofrecer un proyecto más social para una Catalunya independiente, pero no hay nada ni en su discurso ni en su programa que muestre que haría más por la clase trabajadora que cualquier otro gobierno capitalista.
La única fuerza capaz de forzar la situación y obligar a que se realice la consulta es la clase trabajadora reclamando sus derechos a través de una movilización continúa y organizada. Para ello solo podemos confiar en nuestras fuerzas y en nuestros métodos de clase, sin dejar que las organizaciones burguesas tengan el liderazgo en las demandas de nuestros derechos democráticos. La burguesía y sus organizaciones sólo lucharán por los derechos cuando coincidan con sus intereses. Y es más que evidente que los intereses de la burguesía catalana no coinciden en absoluto con los intereses del pueblo trabajador catalán.
A pesar de la gran fuerza a desarrollar, la lucha de la clase trabajadora está condenada al fracaso si no cuenta con la solidaridad de sus iguales en el resto del Estado. Es totalmente necesario crear lazos de unidad con la clase trabajadora que está en lucha en el resto del Estado español, sufriendo el impacto de la austeridad impuesta por el PP y cuyos intereses coinciden plenamente con los intereses de los trabajadores catalanes.
En todo el Estado español la clase trabajadora establece conclusiones cada vez más radicales ante la naturaleza de la crisis capitalista. El crecimiento de IU, CUP y Podemos, así como el embrión en desarrollo de los “Ganemos” son una clara muestra de esto. No podemos dejar escapar la oportunidad de luchar por una Catalunya genuinamente socialista.
Par ello es necesario un programa que abogue por el no pago de la deuda y el fin de las medidas de austeridad, por una inversión masiva en servicios públicos que cubra las necesidades primordiales y por la nacionalización de los bancos y los sectores estratégicos de la economía bajo el control y la gestión de los trabajadores.
Es este programa el que ha de servir para una vinculación voluntaria con el resto del Estado español en una confederación socialista. Ello serviría para empezar la lucha, junto con otros Estados como Grecia y Portugal por una alternativa socialista en Europa en beneficio de la mayoría y no para una élite capitalista. Este es el mejor camino para ejercer el verdadero derecho de autodeterminación y evitar la división de los trabajadores.
- Por la unidad de todas las luchas. Por un frente único de la izquierda con un verdadero programa socialista.
- Por una Confederación Socialista (libre y voluntaria) de los pueblos ibéricos.
- Por una Europa socialista